El  25 de març vam fer una tertúlia-xerrada amb el director de cinema Manuel Huerga i la germana de Salvador Puig Antich, Carme Puig Antich, en relació a la pel·lícula Salvador, i als fets evocats en aquest film.

Primer de tot, dir que tots dos van venir desinteressadament, en haver estar contactats pel Marcel·lí Valdés, professor de Geografia i Història de l’IES Molí de la Vila de Capellades, i que els hi agraïm fondament aquest gest que han tingut envers el nostre centre, més sabent que l’han hagut d’encabir dins les seves ocupacions.

Segonament, vam aprendre moltes coses allà, però deixeu-me que em quedi amb la paciència, pedagogia i bonhomia del sr. Huerga, o amb la manera tan viva d’evocar les duríssimes condicions personals que va experimentar la Carme. Tampoc no hem d’oblidar que vam assabentar-nos de la connexió capelladina del Salvador a través de l’Oriol Solé-Sugranyes, conegut també com el “Che” català o com n’hi va haver de pintades en favor de Salvador i contra el seu assassinat legal.

Per últim, crec que aquesta pel·lícula i aquests fets, que tant ens han colpit, deixaran una petjada indeleble en la nostra comunitat educativa, així com una voluntat de continuïtat de cara al futur, per tal que una rememoració com la viscuda amb aquestes dues figures pugui continuar en un futur, reforçant el valor de la memòria democràtica, com a eina per evitar que se’ns pugui tornar a introduir l’esgarrifosa manca  de respecte als drets humans que hem viscut al llarg de diverses pàgines d’una història que, afortunadament, comença a tornar-se de color sèpia i  a allunyar-se d’un present que tots i totes volem molt més humà, millor i lliure.

La crònica de la xerrada que ens la va fer la Laura Torres, de 2n de Batxillerat.

Sr Huerga:

Manel Huerga ha trobat incòmode el fet de seguir pautadament unes preguntes així que ha preferit respondre-les saltejades a mesura que anava explicant i resolent dubtes de la gent.

Huerga afirma que la tasca documental va ser difícil i a l’hora de filmar la pel·lícula, s’havien de tenir moltes coses en compte, com ara el paisatge urbà (semàfors, senyals de trànsit...) per aconseguir l’ambient de 30 anys enrere. Fa una comparació amb les pel·lícules romanes dient que com que ningú de l’actualitat hi va viure, no hi ha tanta crítica amb el muntatge.

Assegura que en cap moment de la pel·lícula es mostra alguna preferència ideològica per part dels productors, simplement es reflecteix i reprodueix la condemna d’una víctima franquista, Salvador.

A nivell polític, molts representants del partits actuals van veure la pel·lícula i cap d’ells va respondre malament, com diu Huerga: “van quedar encantats”.

En la pel·lícula va poder introduir les 12 hores de l’última nit de Salvador, però realment la seva última hora la va passar amb el pare Manero per petició de Salvador, que no es volia confessar amb el mossèn imposat a la presó; el pare Manero ja el coneixia i hi tenia confiança. Tot i que Huerga l’anà a entrevistar, ell es negà a explicar el que Salvador li havia dit perquè era secret de confessió.

Huerga diu que per tal de mostrar els personatges tal qual eren i pensaven van haver d’entrevistar als funcionaris, familiars... volien plasmar la història real.

Sra Puig:

Carme Puig és una de les tres germanes que estigué amb Salvador la nit de les 12 hores.

Reconeix que primer ni ella ni les altres germanes estaven d’acord en fer una pel·lícula sobre Salvador quan Huerga els ho preguntà, però després de moltes xerrades i veure les bones intencions sobre la pel·lícula, van cedir.

Explica que el fet que el pare no prengués una actitud més protectora amb Salvador era perquè ell venia d’una mala experiència a la guerra i a més a més un any abans que tanquessin a Salvador, la mare havia mort; tots aquests fets van fer que el pare canviés molt la seva manera de ser. Però la Sra Puig diu que per lluitar ja estava ella i les seves germanes i entenia la posició del seu pare, que estava trist i sense esma de fer res, ell estava d’acord amb l’acció del seu fill però no ho podia fer saber per por a la traïció.

L’Oriol, l’advocat de Salvador, ja el coneixien. Aquest home creia plenament en la justícia i guardava l’esperança que indultessin a Salvador i per això no va recórrer a la fuga (que era molt perillós perquè llavors la policia dispararia a matar).

En el judici els militars anaven molt ben vestits, però Carme recorda els seu comportament i desinterès pel tema, assegura que era vergonyós veure’ls amb aquella actitud per jutjar si algú havia de ser condemnat o no.

Recorda clarament la tensió que es vivia els divendres esperant si es feia “l’enterado” (quan s’afirma la pena de mort i s’executa) o no. Justament la tarda de l’enterado ella havia anat a veure “Els 400 cops” i li explicà a Salvador en la nit de les 12 hores, tal i com es veu en la pel·lícula.

Les visites a la presó es feien dos dies per setmana, duraven 20 minuts i s’havia de parlar estrictament en castellà, si no era així sortia una veu poc simpàtica pe l’altaveu avisant-los i recordant les condicions, però és clar, era difícil parlar en castellà amb el seu germà si sempre ho havia fet en català.

El nombre màxim de persones que podien entrar eren 5 i van haver de demanar un permís especial quan anà el germà gran a veure’l, que venia expressament d’Estats Units, perquè en poguessin entrar 6.

Recorda i afirma el canvi de comportament del funcionari de la presó i és cert que jugava amb Salvador a bàsquet i el fet que el germà gran de Salvador fos psiquiatra i el fill de Jesús, el funcionari, dislèxies, els uní en certa manera. Van arribar a mantenir llargues converses a la presó que desperaren a Jesús dels seus ideals al veure que anaven a matar a un gran home. Així com a la pel·lícula es reflexa, l’actitud d’aquest funcionari a l’insultar l’encarregat de matar a Salvador i a la resta va ser castigada, el que no es mostra és que després l’enviaren a Eivissa a on fundà un sindicat de funcionaris. Carme recorda veure’l plorar desconsolat després d’haver matat a Salvador i haver pronunciat les següents paraules: “Salvador és immortal”.

Carme és la germana a la que l’encarregat de matar els condemnats li explicà a cau d’orella la manera com matarien al seu germà i assegura que en aquells moments li hagués fet una bona bufa, però es contingué; encara avui recorda a aquell home i la seva actitud malvada a l’explicar allò a una dona.

Respecte a una pregunta que se li ha fet referida a la informació que li donaven a la germana petita, Carme Puig assegura que li ho explicaven tot sense amagar-li res i el fet que no hi fos a la nit de les 12 hores era perquè Salvador no ho hagués pogut suportar, prou nerviós que estava que no deixava d’anar al lavabo.

Una de les esperances a l’hora de fer la pel·lícula era que reobrissin el cas i es fes justícia, però no va ser així.

Salvador sabia que l’atemptat que causà la mort de Carrero Blanco l’afectaria plenament a ell, els feixistes es venjarien amb ell per la mort del president.

Durant la tertúlia s’obrí un debat sobre la pena de mort i en sortiren opinions molt diverses.